Apple Mighty Mouse-45,62 €
dimecres, 5 de maig del 2010
ELS DIFERENTS MODELS DE ROUTER
Es el nombre del modelo de un router inalámbrico muy popular fabricado por Linksys, que permite interconectar varios ordenadores mediante enlaces Ethernet 802.3 y 802.11g inalámbricas. El modelo WRT54GS es prácticamente idéntico, excepto por el aumento de memoria RAM y la incorporación de la tecnología SpeedBooster.
Este router es único entre los dispositivos de consumo doméstico, debido a que los desarrolladores de Linksys tuvieron que liberar el código fuente del firmware del router para cumplir con las obligaciones de la GNU GPL. Este hecho permite a los entusiastas de la programación modificar el firmware para añadir o cambiar funcionalidades del dispositivo. Existen varios proyectos de desarrollo que proveen versiones mejoradas del firmware para el WRT54G. Ver Proyectos de firmware de terceros. Y ha servido de base para el desarrollo de numerosas comunidades wireless.
El WRT54G original estaba equipado con una CPU MIPS a 125 MHz con 16 MB de memoria RAM y 4 MB de memoria flash para almacenar el firmware. En revisiones posteriores, se aumentó la velocidad de la CPU a 200 MHz y se doblaron tanto la memoria RAM como la flash a 32 y 8 MB, respectivamente. Todos los modelos vienen con un switch de 5 puertos (el puerto para internet está en el mismo switch pero en una VLAN diferente) y con un chipset inalámbrico de Broadcom. Asimismo, dispone de dos antenas externas conectadas a través de conectores de polaridad inversa TNC (RP-TNC), en la versión 8 se han retirado estos conectores, quedando las antenas fijas.
PROCÉS DE COMUNICACIÓ ENTRE MÒBILS
Per fer una trucada o enviar un missatge, el procés és el següent:
El mòbil fa la petició a la cèl•lula que l dóna cobertura i aquesta transmet la informació a altres cèl•lules fins arribar a la central. La central l’acceptarà i connectarà amb la companyia i localitzarà l’abonat, sempre i quan tingui cobertura. El temps que l’abonat utilitza la xarxa, més tard li es facturat. Quan rep una trucada itinerant a l’estranger s’ha de fer càrrec del cost de la part de la connexió segons la tarifa pactada.
El mòbil fa la petició a la cèl•lula que l dóna cobertura i aquesta transmet la informació a altres cèl•lules fins arribar a la central. La central l’acceptarà i connectarà amb la companyia i localitzarà l’abonat, sempre i quan tingui cobertura. El temps que l’abonat utilitza la xarxa, més tard li es facturat. Quan rep una trucada itinerant a l’estranger s’ha de fer càrrec del cost de la part de la connexió segons la tarifa pactada.
FUNCIONAMENT DE LA TELEFONIA MÒBIL
El sistema de telefonia mòbil cel•lular es basa en la divisió de les zones geogràfiques en cèl•lules de cobertura. Aquestes cèl•lules subdivideixen en més cèl•lules segons el nombre d’abonats que hi ha a la zona, però poder garantir la cobertura i els serveis.
TELEFONIA MÒBIL CEL·LULAR
Aquests sistemes permeten la comunicació entre usuaris situats a diferents llocs. Ofereixen els serveis següents:
-Telefonia mòbil, enviament i rebuda de missatges curts, enviament i rebuda de dades, serveis d’Internet, trucada amb vídeo i TV digital.
CONNEXIÓ D'UN PC AMB UN ALTRE PC
Per aquesta connexió, s’utiliza cable de parells trenats amb connexions RJ45.
Aquests cable s’anomena cable encreuat i s’utilitza per connectar dos ordinadors o dos concentradors (hubs).
CONNEXIÓ DE L'ORDINADOR PERSONAL AMB L'ENCAMINADOR (ROUTER)
Aquesta connexió es pot fer per cable o per ones. Cal utilitzar un encaminador de parells trenats. Segons el nombre de voltes de trenat, s’obté més aïllament o menys. Els aparells trenats dels extrems del cable s’ordenen per colors. Aquests fils s’introdueixen en el connector RJ45 i s’uneixen el cable i el connector. Aquests connectors serviran per connectar un extrem del cable a la Ethernet del PC i l’altre extrem al connector corresponent de l’encaminador. Aquest sistema es dui connector a connector i permet formar una xarxa local o un PC a l’encaminador per utilitzar Internet.
APARELLS QUE PERMETEN NAVEGAR AMB GPS
Navegador. La seva funció exclusiva és navegar.
PDA. Molts models d’agendes electròniques porten incorporats els elements per capturar els senyals dels satèl•lits GPS.
Mòbil. Moltes companyies de mòbils ofereixen aparells amb GPS que son capaços d’ensenyar el mapa de la zona i el recorregut que cal fer per arribar a un lloc de destí.
PDA. Molts models d’agendes electròniques porten incorporats els elements per capturar els senyals dels satèl•lits GPS.
Mòbil. Moltes companyies de mòbils ofereixen aparells amb GPS que son capaços d’ensenyar el mapa de la zona i el recorregut que cal fer per arribar a un lloc de destí.
UTILITZACIÓ DELS GPS
Mitjançant el sistema de posicionament global son capaços de dirigir alguna cosa des d’un origen fins a un destí amb precisió. Aquests programes també representen els mapes de la zona per on s’està viatjant.
FUNCIONAMENT DEL SISTEMA (GPS)
El funcionament del sistema consisteix en quan una persona vol determinar una posició, només ha de connectar l’aparell GPS en un lloc descobert i esperar a rebre el senyal.
LA XARXA DE SATÈL·LITS DE POSICIONAMENT GLOBAL (GPS)
És format per una xarxa de 27 satèl·lits, els quals un aparell de GPS captarà les seves ones per localitzar on es troba. Com més satèl·lits capti més precís serà el lloc que indica. Ofereix cobertura a tota la terra.
COM VIATJA LA INFORMACIÓ PER LA XARXA
El protocol TPC:
Per saber com viatja la informació per la xarxa Internet, imaginarem que vols enviar una carta a un amic de Nova York que ocupa tres fulls i hi adjuntes dues fotografies.
Primer hauràs d’escriure la carta amb el correu electrònic i adjuntar-hi les fotografies. Després prepara l’ordinador perquè es connecti. Tot seguit, el programa de connexions connecta amb els altres ordinadors a través del TCP. Un cop aconseguit que el ordinador tingui connexió amb un altre, es posa en funcionament el TPC, el qual posa una etiqueta a cada paquet perquè l’ordinador receptor el pugui identificar.
El protocol IP:
Després del protocol TCP, es posa en funcionament el IP, que afegeix a cada paquet per enviar l’adreça de l’ordinador de destí i l’adreça de l’ordinador que l’envia. A continuació, l’ordinador que ens dóna accés a Internet comença a enviar els paquets. A causa dels encaminadors pot ser que t’arribin desordenats. Quant l’ordinador amb l’adreça ha rebut un nombre de paquets, fa que TCP analitzi i ordeni l’ordinador. Si hi ha qualsevol problema, el protocol envia una ordre per solucionar-ho. S’hi tot s’ha rebut bé, el protocol ho dóna per finalitzat.
Programes per verificar els codis IP i comprovar la connexió a la xarxa Internet del nostre ordinador
Amb el programa IPCONFIG sabrem el IP. Hem d’anar a inici, prémer Executar, escriure cmd, acceptar, i escriure el nom dels programes que volem executar. Finalment cal escriure IPCONFIG. Això ens informa del nom de la xarxa i el número IP. Hem d’executar el PING, que envia quatre paquets d’informació a l’adreça electrònica esmentada, els quals et diuen els tems que han tardat en anar i tornar, el IP de l’ordinador i el nom d’aquest. Amb el programa TRACERT sabem per quin camí passen aquests paquets.
Correu electrònic: Envia i rep textos, sons i vídeos a qualsevol lloc.
Llistes de correu: Grups de persones que envien informació a tots els membres subscrits del grup
News: Grups de noticies que estan classificats per temes. Tothom pot deixar noticies i altres usuaris els responen.
World Wide Web (pàgines web): visualitza la informació en pàgines multimèdia. És tanta la quantitat d’informació que es pot trobar, que cal utilitzar cercadors.
Comerç electrònic: es poden comprar productes i pagar-los des de les xarxes.
IRC (Internet relay chat): es pot conversar en temps real des de qualsevol part del món. Es poden arribar a fer videoconferències.
FTP (file transfer protocol): envia i rep qualsevol tipus de fitxer amb molta rapidesa.
Telnet: Connecta l’ordinador personal com si fos una terminal d’un servidor remot. Permet executar programes i ordres del sistema operatiu.
VOIP: deixa utilitzar la connexió d’Internet per parlar per telèfon.
Per saber com viatja la informació per la xarxa Internet, imaginarem que vols enviar una carta a un amic de Nova York que ocupa tres fulls i hi adjuntes dues fotografies.
Primer hauràs d’escriure la carta amb el correu electrònic i adjuntar-hi les fotografies. Després prepara l’ordinador perquè es connecti. Tot seguit, el programa de connexions connecta amb els altres ordinadors a través del TCP. Un cop aconseguit que el ordinador tingui connexió amb un altre, es posa en funcionament el TPC, el qual posa una etiqueta a cada paquet perquè l’ordinador receptor el pugui identificar.
El protocol IP:
Després del protocol TCP, es posa en funcionament el IP, que afegeix a cada paquet per enviar l’adreça de l’ordinador de destí i l’adreça de l’ordinador que l’envia. A continuació, l’ordinador que ens dóna accés a Internet comença a enviar els paquets. A causa dels encaminadors pot ser que t’arribin desordenats. Quant l’ordinador amb l’adreça ha rebut un nombre de paquets, fa que TCP analitzi i ordeni l’ordinador. Si hi ha qualsevol problema, el protocol envia una ordre per solucionar-ho. S’hi tot s’ha rebut bé, el protocol ho dóna per finalitzat.
Programes per verificar els codis IP i comprovar la connexió a la xarxa Internet del nostre ordinador
Amb el programa IPCONFIG sabrem el IP. Hem d’anar a inici, prémer Executar, escriure cmd, acceptar, i escriure el nom dels programes que volem executar. Finalment cal escriure IPCONFIG. Això ens informa del nom de la xarxa i el número IP. Hem d’executar el PING, que envia quatre paquets d’informació a l’adreça electrònica esmentada, els quals et diuen els tems que han tardat en anar i tornar, el IP de l’ordinador i el nom d’aquest. Amb el programa TRACERT sabem per quin camí passen aquests paquets.
Correu electrònic: Envia i rep textos, sons i vídeos a qualsevol lloc.
Llistes de correu: Grups de persones que envien informació a tots els membres subscrits del grup
News: Grups de noticies que estan classificats per temes. Tothom pot deixar noticies i altres usuaris els responen.
World Wide Web (pàgines web): visualitza la informació en pàgines multimèdia. És tanta la quantitat d’informació que es pot trobar, que cal utilitzar cercadors.
Comerç electrònic: es poden comprar productes i pagar-los des de les xarxes.
IRC (Internet relay chat): es pot conversar en temps real des de qualsevol part del món. Es poden arribar a fer videoconferències.
FTP (file transfer protocol): envia i rep qualsevol tipus de fitxer amb molta rapidesa.
Telnet: Connecta l’ordinador personal com si fos una terminal d’un servidor remot. Permet executar programes i ordres del sistema operatiu.
VOIP: deixa utilitzar la connexió d’Internet per parlar per telèfon.
ORGANITZACIÓ DE LA XARXA INTERNET
La xarxa Internet és com una teranyina gegantina que envolta la Terra, i cadascun dels punts o nusos d'unió dels fils és una altra teranyina més petita. Cada punt d'unió correspon a una empresa que ofereix el servei de connexió a la xarxa d'Internet.
Perquè la informació pugui anar d'un lloc a un altre ha calgut ordenar les xarxes que formen el conjunt d'Internet.
HISTÒRIA DE LA XARXA DE XARXES
El concepte de xarxes descentralitzades va començar al final dels anys seixanta. El científics van pensar en idear una xarxa en que mai no s'aturés la circulació de la informació per les diverses xarxes que la componien. Els científics es van adonar de les moltes possibilitats que té aquest sistema de xarxes i van començar a desenvolupar la xarxa anomenada Internet.
ELEMENTS QUE COMPONEN UNA XARXA D'ÀREA LOCAL (LAN)
Tots els ordinadors que es connectaran a una mateixa xarxa han de tenir una targeta Ethernet. Després, s’ha de decidir la tipologia, i tot seguit el tipus de cable. Per últim, s’ha d’instal•lar el concentrador, que es el que ajuda a rebre i enviar informació.
En tots els ordinadors d’una xarxa s’ha de configurar el protocol de comunicacions TCP, i els cal assignar a cadaú un nom i un numero d’identificació (cap pot ser igual). Un ordinador serà el que els controlarà tots i s’anomenarà servidor de xarxa.
TIPUS DE XARXES
Hi ha tres tipologies de xarxes:
-Tipologia en bus: Fàcils d’instal•lar. Els ordinadors s’hi connecten mitjançant un cable coaxial i connectors BCN. Els cables dels es connecten a les targetes. És útil per a xarxes properes entre si. Quan un node té una avaria, la comunicació és trenca.
-Tipologia en estrella: Ho fan servir la majoria. Els cables que s’utilitzen són trenats i els connectors RJ45. Els cables surten del connectador (o hub), on cada ordinador està connectat. Si algun té una avaria, els altres poden seguir treballant. La xarxa és molt més segura, però té un cost alt i necessita més cables.
-Tipologia en anell: Els ordinador estan connectats al mateix cable, i han d’esperar-se al seu torn per comunicar-se. Així s’evita que hi hagi col•lisions a la xarxa.
TARGETES DE XARXA SENSE FIL
Les targetes tenen una antena que rep i emet ones del punt d’accés més proper.
dimarts, 4 de maig del 2010
TARGETES DE XARXA
Targetes de xarxa. Les targetes de xarxa són encarregades de fer possible que un ordinador es pugui comunicar amb els altres orinadors d’una xarxa LAN.
SISTEMA D'ONES SENSE FIL
Sistema d’ones sense fil: S’utilitza per connectar ordinadors dins de xarxes LAN. El preu de del cable i dels receptors, és inferior que el de la instalació.
Concentrador (hub): És un perifèric de la xarxa que agrupa un conjunt de dispositius per compartir un mateix cable.
Punts d’acces (AP, acces point): És un perifèric concentrador que permet interconnectar dispositius sense fil per formar una xarxa sense fil WLAN.
DESCRIPCIÓ FÍSICA DE LES XARXES D'ÀREA LOCAL (LAN)
Hi ha tres tipus de cables:
- El cable coaxial: És format per un conductor central, de coure amb una malla metàl•lica que serveix per aïllar el conductor central d’interferències.
- El cable parell trenat: Hi ha quatre parells de cables trencats. Cada parell de cables son d’un color, cosa que permet fer les connexions seguint unes pautes de colors.
- El cable de fibra òptica: És el cable mes fiable per a les comunicacions però també el mes car. La fibra òptica permet fer transmissions de senyals lluminosos a alta velocitat i no és afectada per les interferències electromagnètiques.
- El cable coaxial: És format per un conductor central, de coure amb una malla metàl•lica que serveix per aïllar el conductor central d’interferències.
- El cable parell trenat: Hi ha quatre parells de cables trencats. Cada parell de cables son d’un color, cosa que permet fer les connexions seguint unes pautes de colors.
- El cable de fibra òptica: És el cable mes fiable per a les comunicacions però també el mes car. La fibra òptica permet fer transmissions de senyals lluminosos a alta velocitat i no és afectada per les interferències electromagnètiques.
NORMALITZACIÓ DE LES XARXES
A mesura que la demanda de connexions d’ordinador en xarxa anava augmentant, van començar a sorgir els problemes.
Com que cada cop les comunicacions eren més importants, l’Organització Internacional de Normalització va crear unes normes perquè tots els fabricants que les respectessin poguessin garantir que els seus ordinadors es podien connectar amb tots els que les complien. Així es va aconseguir que les xarxes LAN i les WAN tinguessin una expansió per tot el món.
Aquest model de connexió va rebre el nom de model OSI i la relació de les capes del model son:
Aplicació: capa d’aplicació. Son programes de xarxa que presenten connectar els programes d’un ordinador amb els programes de l’ordinador remot.
Presentació: capa de presentació. Tradueix les dades perquè puguin ser transmeses.
Sessió: capa de sessió. Controla la comunicació entre els dos ordinadors connectats.
Transport: capa de transport. Controla el flux de la informació, detecta i corregeix els errors de transmissió.
Xarxes: capa de xarxes. Selecciona la ruta entre els dos sistemes.
Enllaç de dades: Capa d’enllaç de dades. S’encarrega de la direcció física.
Física: s’encarrega de la transmissió binària.
Com que cada cop les comunicacions eren més importants, l’Organització Internacional de Normalització va crear unes normes perquè tots els fabricants que les respectessin poguessin garantir que els seus ordinadors es podien connectar amb tots els que les complien. Així es va aconseguir que les xarxes LAN i les WAN tinguessin una expansió per tot el món.
Aquest model de connexió va rebre el nom de model OSI i la relació de les capes del model son:
Aplicació: capa d’aplicació. Son programes de xarxa que presenten connectar els programes d’un ordinador amb els programes de l’ordinador remot.
Presentació: capa de presentació. Tradueix les dades perquè puguin ser transmeses.
Sessió: capa de sessió. Controla la comunicació entre els dos ordinadors connectats.
Transport: capa de transport. Controla el flux de la informació, detecta i corregeix els errors de transmissió.
Xarxes: capa de xarxes. Selecciona la ruta entre els dos sistemes.
Enllaç de dades: Capa d’enllaç de dades. S’encarrega de la direcció física.
Física: s’encarrega de la transmissió binària.
ORIGEN DE LES XARXES D'ORDINADORS
Després de l’invent de l’ordinador, les empreses van ser els consumidors principals principals d’aquests aparells.
Aleshores, els fabricants d’ordinadors van començar a idear ordinadors que ja
no treballaven de manera autònoma.
Aixó permetia tenir les dades compartides: tots els ordinadors d’una empresa podien consultar, actualizar i modificar les dades que desava cada un.
Aquest sistema de comunicació va rebre el nom de comunicació en xarxa. D’altra banda, quan els ordinadors estan connectats en el mateix edifici es parla de connexions de xarxa d’àrea local o LAN.
Les xarxes d’àrea local permeten connectar els ordinadors d’un mateix edifici i poder compartir els arxius de dades i els perifèrics, com les impressores.
La necessitat de connectar ordinadors que estaven allunyats va fer que els fabricants d’ordinadors comencessin a pensar en les línies telefóniques i les ones electromagnètiques com a mitjans de comunicació.
Aquestes xarxes de llarg abast s’anomenen xarxes d’àrea geogràfica extensa WAN.
dijous, 22 d’abril del 2010
LECTOR DE DVD
Un lector de disc òptic interpreta la informació emmagatzemada en el disc apuntant la pista amb un raig làser, que es veurà reflectit o no reflectit pel disc en funció de si a la pista hi ha un pou o un pla. Els pous tenen una amplària de 0,6 micres, mentre que la seva profunditat (respecte als plans) es reduïx a 0,12 micras. La longitud de pous i plans està entre les 0,9 i les 3,3 micres. Entre una revolució de l'espiral i les adjacents hi ha una distància aproximada de 1,6 micres (el que fa prop de 45.000 pistes per centímetre). És creença comuna el pensar que un pou correspon a un valor binari i un pla a l'altre valor. No obstant això, no és així, sinó que els valors binaris són detectats per les transicions de pou a pla, i viceversa: una transició determina un 1 binari, mentre que la longitud d'un pou o un pla indica el nombre consecutiu de 0 binaris.
Els lectors òptics poden ser connectats a la computadora per la interfície IDE (ATA), per una interfície SCSI o una interfície propietària, com la interfície de Panasonic. La majoria dels lectors de CD poden també llegir CD d'àudio (CDA) i CD de vídeo (VCD) amb el programari apropiat.
Els lectors òptics poden ser connectats a la computadora per la interfície IDE (ATA), per una interfície SCSI o una interfície propietària, com la interfície de Panasonic. La majoria dels lectors de CD poden també llegir CD d'àudio (CDA) i CD de vídeo (VCD) amb el programari apropiat.
TARGETA DE SO
La targeta de so és un dispositiu, normalment intern, que permet obtenir un senyal d'àudio analògic a partir d'informació digital.
TARGETA GRÀFICA
Una targeta gràfica, de vídeo, placa de vídeo, acceleradora de gràfics o adaptador de pantalla, és una targeta d'expansió per a una ordinador, encarregada de processar les dades provinents de la CPU i transformar-los en informació comprensible i representable en un dispositiu de sortida, com un monitor o televisió. Les targetes gràfiques més comunes són les disponibles per a les computadores compatibles amb la IBM PC, a causa de l'enorme popularitat d'aquestes, però altres arquitectures també fan ús d'aquest tipus de dispositius.
ATI EN7900GS PCI Expressx16
És habitual que s'utilitzi el mateix terme tant a les habituals targetes dedicades i separades com a les GPU integrades a la placa mare.
Algunes targetes gràfiques han ofert funcionalitats afegides com captura de vídeo, sintonització de TV, descodificació MPEG-2 [1] i MPEG-4 o fins i tot connectors Firewire, de ratolí, llapis òptic o joystick.
CPU
Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU s'executen les instruccions dels programes i es controla el funcionament dels diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat microprocessador.
PLACA BASE
La placa mare, placa base o targeta mare (en anglès motherboard) és la targeta de circuits impresos central a l'ordinador que conté el microprocessador, la memòria RAM del sistema, circuits electrònics de suport, la ROM i ranures especials (slots) que permeten la connexió de targetes adaptadores addicionals. Aquestes targetes solen realitzar funcions de control de perifèrics, com monitors, impressores, unitats de disc, etc.
LA MEMÒRIA
La memòria és l'espai d'Entrada / Sortida que permet emmagatzemar informació en un ordinador o en dispositius electrònics en general. És un dels elements del maquinari d'un ordinador.
Actualment, quan es parla de memòria a seques ens referim a la memòria RAM, un tipus de memòria basada en els semiconductors caracteritzada per un accés ràpid però d'emmagatzemament temporal.
dimecres, 21 d’abril del 2010
LA TORRE
Una Unitat Central de Procés (UCP/CPU) anomenada col·loquialment com a processador és un component electrònic digital capaç d'interpretar instruccions de forma ordenada, de processar dades i generar la informació requerida. A la CPU s'executen les instruccions dels programes i es controla el funcionament dels diferents components de l'ordinador. Sol estar integrada en un xip anomenat microprocessador.
LA PANTALLA
En informàtica, un monitor és un perifèric de l'ordinador, consistent en una pantalla que mostra l'activitat que du a terme la computadora a la que està connectada.
Habitualment, s'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador, segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.
dimarts, 20 d’abril del 2010
EL RATOLÍ
El ratolí és un perifèric d'ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment.
Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic varies accions depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea en el que es troba la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central que substitueix al tercer botó, això permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d'Internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.
EL TECLAT
En informàtica, un teclat d'ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades en un ordinador, encara que teclats similars s'utilitzen també en màquines d'escriure. Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és juntament amb el ratolí el perifèric d'entrada més important.
divendres, 12 de març del 2010
Hola sóc en Axel!
Hola em dic Axel Rubiralta Quevedo tinc 15 anys, vaig neixer el 21 de juny de 1994 de aqui poc cumplire els 16 jejejeje. Faig futbol i obru aquest blog per apendre mes coses sobre la informatica que es el que mes m'agrada. una forta abraçada sobretot per la meva profesora que es genial ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)