NORMALITZACIÓ DE LES XARXES

A mesura que la demanda de connexions d’ordinador en xarxa anava augmentant, van començar a sorgir els problemes.
Com que cada cop les comunicacions eren més importants, l’Organització Internacional de Normalització va crear unes normes perquè tots els fabricants que les respectessin poguessin garantir que els seus ordinadors es podien connectar amb tots els que les complien. Així es va aconseguir que les xarxes LAN i les WAN tinguessin una expansió per tot el món.

Aquest model de connexió va rebre el nom de model OSI i la relació de les capes del model son:

Aplicació: capa d’aplicació. Son programes de xarxa que presenten connectar els programes d’un ordinador amb els programes de l’ordinador remot.
Presentació: capa de presentació. Tradueix les dades perquè puguin ser transmeses.
Sessió: capa de sessió. Controla la comunicació entre els dos ordinadors connectats.
Transport: capa de transport. Controla el flux de la informació, detecta i corregeix els errors de transmissió.
Xarxes: capa de xarxes. Selecciona la ruta entre els dos sistemes.
Enllaç de dades: Capa d’enllaç de dades. S’encarrega de la direcció física.
Física: s’encarrega de la transmissió binària.